Demostren la presència i continuïtat del lloc de poblament, múltiples troballes ibèriques i romanes, ceràmica, monedes descobertes a uns 200 metres del poble, a la serra de l'Espasa. Les millors peces es conserven al museu de Reus.
El poble ibèric (segles III-I aC) ha estat molt destruït per les feines del camp.
A la partida de Marmellar, vora el mas d'en Francisco, s'han trobat diverses restes d'un poblat que cal situar a la primera Edat de Ferro. A l'Ametlleral, vora la riera del Marmellar, hi ha un taller de sílex a l'aire lliure, amb peces de ceràmica que han estat trobades a la cova del Vescat.

Durant el segle XVI degué experimentar un creixement notable, ja que fou possible la construcció de la primera església el 1583. Aquesta església estava situada al lloc on després s'edificà la casa de la vila.

És fill del poble Pere Joan Barceló i Anguera (1687-1741), el Carrasclet, sobrenom que li ve de la professió ja que era venedor de carrascles (carbó). Participà en la guerra de Successió al costat de Carles d'Àustria. Va patir diversos empresonaments. S'incorporà a la lluita guerrillera. Investit del grau de coronel arribà a comandar 8.000 homes que dugueren a terme importants accions.

El refugi d'en Carrasclet durant alguns anys va ser la serra de Llaberia, des d'on va defensar els drets de la gent senzilla i les llibertats perdudes de la Nació Catalana.

A la xarxa de senders de Catalunya, va ser incorporada la "Ruta del Carrasclet", el recorregut de la qual s'inicia al mas d'en Francisco, on el Carrasclet va néixer. Passa per Capçanes, per la Fou, per Llaberia, i arriba, després de setze hores, a l'Aleixar.

Juliol
L'últim cap de setmana se celebra la Festa Major en honor als copatrons sants Abdon i Senén.

Setembre
El primer cap de setmana se celebra la segona festa en honor a la patrona de Santa Rosalia, conjuntament amb la "Festa del Raïm i del Vi".
L'organització de la Festa Major i les festes tradicionals, les duen a terme la regidoria de Cultura juntament amb la Comissió de Festes i el Casal Cultural.
Aquesta associació fa les funcions de dinamització cultural, i disposa d'una biblioteca i un grup de grallers i gegants.

L'edifici més notable és l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, la primera pedra de la qual es va col.locar l'any 1791. Té tres naus amb creuer i cúpula.

L'Ajuntament va ser rehabilitat l'any 1990. Conté un mural escultòric de ceràmica amb un paisatge de l'ambient de la verema, realitzat per l'escultor Francesc Carulla, acompanyat d'un poema de l'escriptor Marià Manent.

VEREMADORES

Vénen com a una dansa tranquil.la, com a un joc que la tardor vigila;
Passa llur jovenesa, segura, sota el foc dels núvols alts i duu un alè d'argila.
Quan al marge reposen, tenen als dits encara aquell rou de les vinyes on el setembre lluu;
i pesen dolçament, com un raïm madur, sobre la terra clara.

Un altre lloc d'importància per visitar, a uns 300 metres del poble, són les Fonts de Santa Rosalia o Les Canals.

L'aigua d'aquestes fonts és medicinal, segons els nostres avantpassats, millora les malalties relacionades amb el fetge i la fel.

És una àrea recreativa preparada per passar un bon dia de camp. Té aigua, taules, focs, tranquil.litat i un bon paisatge.

- Asens, Joan.- Guia del Priorat.- Tarragona: Edicions de la Llibreria de La Rambla, 1981
- Revista La Veu del Priorat.- núm. 8, Març -Abril de 1991